Encara que alguns especialistes en literatura oral (Kesteloot 1977, 1994) han parlat d'imperi al referir-se al sistema territorial dels banmana de Segu, es poden tenir dubtes fonamentats sobre les grans superfícies que se li atorguen, englobant des de Kong a Tombuctú, potser pel fet que hi ha constància d'expedicions punitives contra aquells actius centres esclavistes. Les dades disponibles, orals i escrites, inviten més a pensar en un territori no superior als dos-cents kilòmetres d'amplada E-W i d'un màxim de cinc-cents SW-NE, sempre al llarg del curs del Níger i mai superant la línia oriental del riu Bani ni els aiguamolls setentrionals del Massina (fig.1). No fou incapacitat militar per controlar zones més extenses, sinó probablement estratègia predadora que preferia saquejar lliurement tots els territoris veïns enlloc de rebre tributació de poblacions sotmeses, legalment inexportables. En contrast amb els grans Estats clàssics, tendents al creixement imperial, els regnes especialitzats en la producció d'esclaus no han tingut grans dèries per controlar orgànicament els pobles circumdants.
Tampoc hi ha massa acord erudit a propòsit de la cronologia dels dos Estats banmana. Mentre els autors més antics (C.Monteil 1924) donaven dates pròximes al 1670, nivellant gairebé la fundació del regne de Kaarta sota Massa Kulibaly amb la del de Segu amb Biton Kulibaly, els especialistes actuals s'inclinen més per la cronologia curta (Pageard 1967) que col.locaria l'entronització de Biton a Segu al voltant de 1710 i l'emergència de la dinastia Jarra cap el 1778.L'Estat dels Segukaw va arribar fins el 1861, data de la seva destrucció per les forces musulmanes d'El Hajj Omar, procedents del riu Senegal i que ja havien desfet el 1854 l'Estat bessó de Kaarta (fig.2). Entre les dècades fundacionals i les que van precedir la instal.lació colonial francesa vers 1892, tenim uns dos segles d'agitació social entre els banmana i els altres pobles del Níger Mitjà, amb Segu com capital i motor dels grans canvis que capgiraren els antics ordres, les pràctiques més consolidades i els vells valors. De les acaballes del segle XVII fins els darrers anys del segle XIX, els Segukaw foren els dominadors del Sudan occidental, sinó sempre políticament, sí en termes de model temut o admirat, com ens ho recorden llegendes i proverbis de tota la regió.
Aquest text, necessàriament breu, ha estat precedit per altres que analitzaven l'evolució dels sistemes polítics africans i més particularment del Sudan malià (Iniesta 1983, 1994, 1995, 1996 a, 1996 b) i s'inscriu dins de la recerca en curs sobre la democràcia política africana, en el present i -cas d'haver existit- en passats pròxims o llunyans. Mentre la historiografia colonial havia centrat el seu interès en els esdeveniments político-militars i en les formes institucionals del poder reial dels banmana (Delafosse 1912, Tauxier 1947), els estudis postcolonials varen bifurcar ben aviat, amb un grup d'antropòlegs simbolistes que desenvoluparen els treballs de Griaule (Dieterlen 1956, Zahan 1974, Kesteloot 1992) i un nucli d'especialistes en història i sociologia política més capficats per les relacions socials i l'estructura econòmica dels Estats anomenats bàmbara (Bazin 1975, Bâ Konaré 1992). El sector dedicat a l'anàlisi del simbolisme ha produït bons reculls de texts orals que milloren els nostres coneixements de les llegendes dels Segukaw i k8220 Hr Eminem As The World Turns o u Lovely c8220 Hr Eminem As The World Turns n Cum x x Slut j j Slut Lovely